“Laye” va ser una publicació periòdica cultural i literària que es va editar a Barcelona entre els anys 1950 i 1954, any en què va sortir el seu darrer número, el 24.
En un inici va sorgir com a butlletí de l’Associació del Col·legi de Llicenciats i Doctors, sota el patrocini de la Delegació Provincial d’Educació de Barcelona. Ben aviat es va convertir en una revista crítica que es va convertir en un mitjà de comunicació, especialitzat però alhora divulgatiu, amb llargs assajos sobre pintura, literatura i filosofia.
Tal i com indica Laureano Bonet (1): “aquesta mena d’edicions, solen ser particularment indicatives de la situació històrica, social i cultural en què sorgeixen”. Aquesta obra és un estudi i antologia d’articles i bibliografia que demostra la seva repercussió que posa l’enfoc sobretot en el vessant literari de la revista i en valors com l’intel·lectualitat, l’europeisme i el compromís dels autors en la seva època.
Què té d’especial? Ja des dels seus orígens va destacar i és considerada el punt de partida del grup barceloní de la generació dels anys cinquanta. Ben aviat es convertirà en la plataforma literària en què escriuran joves universitaris que més tard es van convertir en grans figures de la cultura i literatura espanyola i catalana com foren Josep Maria Castellet, Jaime Gil de Biedma, Carlos Barral o Gabriel Ferrater. Molts d’ells es van conèixer a l’Institut Balmes i van participar ben aviat en les revistes universitàries del SEU. L’objectiu de rerafons d’aquest nou mitjà de comunicació era donar veu a les causes i reivindicacions tan polítiques, com socials o culturals. Cal tenir en compte, com a context, que, el 1938, el règim franquista va dictar la llei de reforma l’ensenyament mitjà que va estar regit pels ordes religiosos i va néixer contra la seva clericalització i privatització. “Laye” va representar una finestra en la clandestinitat i per això la seva reorientació cultural, que es produeix a partir del número 11 quan la plantilla de redactors passa a ser més estable. Tot i comptar amb cert partidaris, no va estar exempta de vigilància pel sector catòlic, motiu pel qual molts articles es publicaven sota l’anonimat. Finalment, no va poder fer front a les pressions i assetjament fins el 1954 es va dissoldre en el moment en què havia de ser declarada com a “no oficial” i passar per la censura. La darrera portada és prou explícita:
Sumari del núm. 23 Coberta del darrer núm. de la revista
Aquesta tardor, al Palau Robert, es pot visitar una exposició titulada “Josep M. Castellet, personatge en grup” (2), comissariada per Teresa Muñoz Lloret. La mostra posa en valor la tasca editorial i d’activista que va dur a terme juntament amb el seu cercle intel·lectual d’amistats i col·laboradors, de diverses tendències ideològiques però amb l’amor per la cultura i la literatura en comú, com a aliada per a bastir ponts. En la biografia que li fa en l’obra publicada per Edicions 62 i que porta com a títol el de l’exposició posa també en relleu el seu paper com a jurat i organitzadors dels primers premis literaris i un exponent clau en el panorama literari i editorial (3).
En una de les vitrines de la mostra, hi ha exposats 4 números -un de cada any– i el propi Josep M. Castellet s’hi va referir en el llibre que li dedicà Breu història de la revista ‘Laye’ (4). El boom literari de la literatura hispanoamericana d’aquest període va tenir com a protagonista artífex a Castellet que va desenvolupar la seva tasca com a assessor i editor literari de Seix Barral. També va exercir com a teòric i crític capaç de connectar les veus pròpies amb els corrers internacionals. La seva participació en congressos europeus i l’organització de la Fira de Frankfurt de 1960 va servir per a projectar-los. El 2026 es commemora l’#AnyCatellet (1926-2014), amb motiu de la celebració dels cent anys del seu naixement, i els seixanta anys d’aquest fenomen.
Vitrina de l’exposició al Palau Robert (13 d’octubre 2026 a 24 de gener 2027)
El 30 de setembre és el Dia Internacional del Pòdcast, un format que ha transformat la manera d’informar, aprendre i entretenir-nos. Però les revistes, tant en paper com en digital, ens continuen oferint una mirada pausada i profunda sobre els temes que ens interessen.
I què passa quan aquests dos mons es troben?
Pòdcast i revista comparteixen la capacitat d’explicar històries, donar veu i connectar amb les persones. Una entrevista, un reportatge o una conversa poden passar de la pàgina a l’àudio i adquirir una nova dimensió.
Avui, plataformes com iVoox i Spotify, així com directoris especialitzats com PòdCATs, faciliten l’accés i la descoberta de pòdcasts en català. En aquests espais hi podem trobar continguts relacionats amb la cultura i l’edició: entrevistes, articles, novetats editorials, converses i reflexions sobre el sector.
En un moment en què tenim més continguts que mai, combinar formats ens permet apropar-nos a les històries de maneres diferents, complementàries i enriquidores.
Les revistes, també en format pòdcast
Les revistes no només són lectores de l’actualitat cultural, sinó també generadores de continguts sonors. Un bon exemple és El Pòdcast de les Revistes, el programa cultural de l’APPEC (Associació de Publicacions Periòdiques en Català), que dona veu i difusió als articles, entrevistes i novetats de les revistes i publicacions digitals en català.
A través del pòdcast, les revistes poden ampliar l’abast dels seus continguts i arribar a nous públics, alhora que exploren noves maneres d’explicar i compartir allò que publiquen.
Per acabar, us deixem la nostra selecció de pòdcasts de revistes (per ordre alfabètic) que val la pena descobrir:
Entrar a l’exposició dels 50 anys del diari Avui al Palau Robert ha estat un viatge a un moment en què publicar en català era gairebé un acte de militància. Les primeres portades, austeres però carregades de significat, no només expliquen el naixement d’un mitjà, sinó també la voluntat d’un país de tornar-se a explicar en la seva llengua.
Pocs mesos després de la mort del dictador però amb el franquisme encara ben viu, l’Avui va ser el primer diari en català després de la dictadura franquista. Més enllà de la seva funció informativa, va esdevenir una eina de normalització lingüística i un espai de construcció de relat col·lectiu. Llegir-lo no era només informar-se: era participar, d’alguna manera, en un projecte cultural i polític.
L’exposició recull aquesta dimensió amb un recorregut que combina portades històriques, testimonis audiovisuals i context polític. Moments clau del país, però també la quotidianitat d’una redacció que treballava amb la consciència de fer alguna cosa més que periodisme.
S’estructura en diversos àmbits:
Pòrtic: introdueix la recuperació del català als mitjans;
“Amics, estem promovent un diari en català” explica la mobilització popular i el finançament col·lectiu del projecte
“El naixement” recrea l’ambient de la primera redacció;
“Arts i lletres” destaca el paper del diari en la literatura i la cultura catalanes;
“Un diari dibuixat” repassa l’evolució gràfica i els ninotaires;
“Una capçalera viva” mostra els canvis d’identitat visual i la fusió amb El Punt
“Un diari de notícies” reivindica la seva missió d’informar en català sobre el país i el món.
La mostra té un to commemoratiu, però evita -en bona part- caure en la nostàlgia buida gràcies al pes dels documents. Amb tot, hi ha moments en què el relat esdevé excessivament institucional i es troba a faltar una mirada més crítica: sobre les dificultats econòmiques del projecte, sobre les tensions internes o sobre el seu declivi en l’ecosistema mediàtic contemporani.
La visita convida a fer-se preguntes sobre avui (en minúscula): quin paper tenen els mitjans en català en l’era digital? Què queda d’aquell esperit fundacional? I fins a quin punt el periodisme pot continuar sent una eina de construcció col·lectiva en un context fragmentat?
Potser la resposta no és a les vitrines, sinó en la mirada de qui les observa. Però el que queda clar en sortir del Palau Robert és que l’Avui va ser molt més que un diari: va ser, durant un temps, una manera d’imaginar -i escriure- un país.
Cada 3 de maig se celebra el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa: un dia pensat per recordar a tothom (i especialment als governants) la importància de disposar d’uns mitjans de comunicació lliures, independents, pluralistes i diversos. La llibertat de premsa està indissolublement lligada a la llibertat d’expressió i opinió i a la llibertat d’informació, drets recollits a l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Aquest any arribem a l’edició 33a del Dia Mundial: farà 33 anys des que l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar aquest dia, el desembre de 1993. Es va escollir el 3 de maig per fer-lo coincidir amb l’aniversari de la Declaració de Windhoek, una declaració signada el 3 de maig de 1991 en un seminari de la Unesco que va tenir lloc a Windhoek (Namíbia) amb l’objectiu de promoure una premsa africana independent i pluralista.
El lema de la celebració d’enguany és «Shaping a Future at Peace», que coincideix amb el títol de l’acte central organitzat per la Unesco: el congrés internacional «Shaping a Future at Peace: Promoting Press Freedom for Human Rights, Development, and Security». Aquest congrés tindrà lloc el 4 de maig a Lusaka, Zàmbia.
El periodisme, quan és lliure, segur i sostenible, contribueix a la prevenció de conflictes, al debat públic informat, a la cohesió social i a la governança democràtica. […] És important recordar que quan el periodisme s’afebleix, la pau, el desenvolupament sostenible i els drets humans es veuen estructuralment compromesos. (Fragment de la nota conceptual del congrés)
Podeu llegir la nota conceptual del congrés (disponible en anglès i francès).
El congrés, en un primer moment, s’havia de celebrar durant dos dies, el 4 i el 5 de maig, i coincidia amb un altre esdeveniment a Lusaka: la RightsCon 2026: una trobada per parlar dels drets humans a l’era digital. El 30 d’abril el govern de Zàmbia va cancel·lar abruptament la RightsCon, i això ha provocat que el congrés de la Unesco s’hagi hagut de reduir. Ara el congrés en si serà un sol dia, el 4 de maig, i durant el 5 de maig hi haurà una sèrie d’activitats paral·leles.
Degut als canvis d’última hora del congrés, la Unesco ha anunciat que, aquest any, el premi UNESCO/Guillermo Cano World Press Freedom Prize es lliurarà el 4 de maig, però a la seva seu de París. Aquest guardó, creat el 1997, es concedeix anualment a una persona, organització o institució que hagi fet una contribució destacada a la defensa i/o la promoció de la llibertat de premsa a qualsevol part del món, i especialment quan això s’ha aconseguit a costa de córrer riscos i perills. El premi porta el nom de Guillermo Cano Isaza, un periodista colombià que va ser assassinat davant de l’oficina del diari El Espectador a Bogotà, el 17 de desembre de 1986. L’any 2026, el premi es concedirà al Sindicat de Periodistes Sudanesos, «en reconeixement del paper que el col·lectiu ha jugat en la condemna dels atacs deliberats contra periodistes durant l’actual conflicte de Sudan».
La Unesco va publicar l’any passat l’informe Tendencias mundiales en libertad de expresión y desarrollo de los medios: Informe 2022-2025 (disponible en diversos idiomes, inclòs el castellà). Una de les conclusions d’aquest estudi és ben significativa: en els últims quatre anys, la llibertat de premsa ha experimentat el seu major declivi des de 2012. Dos valors fonamentals, la informació com a bé comú i la integritat d’aquesta informació, es troben sotmesos a una pressió sense precedents.
Reporters sense Fronteres, l’organització no governamental amb seu a París que defensa la llibertat de premsa al món i els periodistes perseguits per la seva activitat professional, ha presentat el 30 d’abril l’edició 2026 de l’Índex Mundial de la Llibertat de Premsa.
L’Índex Mundial analitza i compara l’estat de la llibertat de premsa a 180 països durant l’any anterior a la seva publicació i es basa en dos components:
Un recompte quantitatiu dels abusos comesos contra periodistes en relació amb la seva feina
Una anàlisi qualitativa de la situació de cada país a partir de les respostes donades a un qüestionari per part d’especialistes en llibertat de premsa (inclosos periodistes, investigadors, acadèmics i defensors dels drets humans)
La puntuació de cada país o territori s’obté mitjançant cinc indicadors contextuals que reflecteixen la situació de la llibertat de premsa en tota la seva complexitat: context polític, marc legal, context econòmic, context sociocultural i seguretat.
Aquí podeu llegir un resum de les conclusions principals de l’edició 2026 (en castellà).
Ens quedem amb un dels titulars més alarmants d’aquesta edició: «Por primera vez en la historia de la Clasificación Mundial de la Libertad de Prensa de Reporteros Sin Fronteras (RSF), más de la mitad de los países del mundo se encuentran en una situación “difícil” o “muy grave”.» [les negretes son nostres].
Dels cinc indicadors contextuals, el marc legal ha estat el que ha experimentat un declivi més gran, d’un 60%. La legislació que regula la seguretat nacional i el secret de defensa s’ha ampliat arreu del món. Aquestes lleis s’estan utilitzant ara per processar periodistes i restringir l’accés a la informació en nom de la lluita contra el terrorisme. Però el seu veritable objectiu és impedir la cobertura de temes d’interès públic, tant en règims autoritaris com en democràcies. A més, hi ha hagut un augment de demandes abusives contra periodistes, conegudes com SLAPPs (Strategic Lawsuits Against Public Participation).
El 22 d’abril un atac israelià al sud del Líban assassinava la periodista libanesa Amal Khalil. Se sumava als més de 260 centenars de periodistes i altres professionals de la comunicació que han perdut la vida mentre exercien la seva feina en el context de les guerres a Gaza, Iran i Líban, des del 7 d’octubre de 2023. El grup de treball Periodisme per la Pau del Col·legi de Periodistes de Catalunya porta des de gener de 2024 movent per Catalunya l’exposició «Veus silenciades: un homenatge als periodistes assassinats a Gaza». Aquesta exposició fotogràfica, malauradament en constant actualització, mostra els retrats d’aquests professionals, amb el seu nom, el mitjà en el qual treballaven i la data del seu assassinat. A més de l’homenatge, l’exposició vol sensibilitzar sobre la fragilitat de la llibertat de premsa a Gaza. Actualment i fins al 31 de maig l’exposició es pot visitar a l’Arxiu Comarcal de la Bisbal d’Empordà.
Del 4 al 7 de maig la International Federation of Journalists (IFJ) celebra un congrés a París que servirà per celebrar els 100 anys d’aquesta entitat, sota el lema «100 anys de solidaritat internacional per un periodisme i un sindicalisme forts». La conferència inaugural tractarà, precisament, de la llibertat de premsa i el paper que hi juga el dret internacional per defensar-la.
La fundació Freedom Cartoonists, a Ginebra, celebrarà el Dia Mundial amb un acte el 4 de maig, en què es lliurarà l’International Cartoon Award. El principal convidat de l’acte és Joseph Stiglitz, Premi Nobel d’Economia 2021.
La Foreign Press Association va publicar el 30 d’abril una crida demanant al govern d’Israel que permeti als periodistes estrangers entrar lliurement a Gaza, en nom de la llibertat de premsa.
Al març es publicava el Monitoring Report 2025 de Media Freedom Rapid Response (MFRR). Aquest informe documenta 1.481 violacions de la llibertat de premsa que han afectat 2.377 periodistes o entitats relacionades amb els mitjans de comunicació en 36 països europeus entre gener i desembre de 2025: tant en països membres de la Unió Europea, com en països candidats.
I a Espanya?
El Col·legi de Periodistes de Catalunya va publicar el 30 d’abril un comunicat recordant que «que «el periodisme lliure és una condició imprescindible de la democràcia i un servei públic essencial que garanteix el dret de la ciutadania a rebre informació veraç i contrastada.» La Demarcació de Lleida del Col·legi i la Universitat de Lleida celebraran el 6 de maig l’XI Simposi de Llibertat de Premsa, sota el títol «Els límits ètics del periodisme».
La Unió de Periodistes Valencians va anunciar el 21 de febrer les guanyadores dels Premis Llibertat d’Expressió 2026. El premi internacional va ser per a Hannah Natanson, del diari The Washington Post, «com a símbol de la resistència del periodisme davant les ingerències i pressions del poder polític als Estats Units». El premi estatal es va concedir a Cristina Fallarás, «en reconeixement de la seua trajectòria compromesa amb un periodisme amb perspectiva de gènere i contra les violències masclistes». Finalment, el premi autonòmic va ser atorgat als i les professionals d’À Punt que es van acollir a la clàusula de consciència i que «han alçat i alcen la veu contra la manipulació informativa i les coaccions patides en la redacció».
Hi ha diverses entitats a nivell internacional que treballen per promoure la llibertat de premsa i la seguretat dels professionals del periodisme. Algunes de les més importants són:
Comittee to Protect Journalists (CPJ): organització independent i sense ànim de lucre que defensa el dret dels periodistes a informar amb seguretat i sense por de represàlies.
International Press Institute (IPI): xarxa d’editors i periodistes de 100 països, que promou un periodisme lliure, independent i de qualitat. El 2025 va celebrar el seu 75è aniversari. Amb aquest motiu, al seu web podeu visitar una exposició virtual on es documenta la seva trajectòria, i una altra exposició recordant les dones que han format part de la seva Assemblea General.
International Federation of Journalists (IFJ): tal com hem esmentat més amunt, aquesta federació va ser creada el 1926. Representa 600.000 professionals dels mitjans, de 187 sindicats i associacions procedents de més de 140 països. A la seva pàgina War in Gaza, la Federació manté una llista de periodistes i altres professionals de la comunicació que han mort informant des de Gaza.
European Federation of Journalists (EFJ): creada el 1994, agrupa 75 associacions de periodistes de 44 països europeus, representant uns 296.000 professionals. D’Espanya, en són membres, entre altres, la FAPE (Federación de Asociaciones de Periodistas de España) i la FeSP (Federación de Sindicatos de Periodistas). Manté la pàgina Journalists in Jail (Europe) per monitorar els periodistes que han estat empresonats a Europa en l’exercici de la seva professió.
Media Freedom Rapid Response (MFRR), que hem citat més amunt, és un projecte que va començar el 2020, co-finançat per la Comissió Europea. El seu objectiu és rastrejar, supervisar i denunciar les violacions de la llibertat de premsa als estats membres de la UE i als països candidats. Proporciona suport legal i pràctic, defensa pública i informació per protegir periodistes i altres treballadors dels mitjans de comunicació. És fruit d’una aliança dirigida per l’European Centre for Press and Media que inclou ARTICLE 19 Europe, l’European Federation of Journalists, Free Press Unlimited, l’International Press Institute i el CCI/Osservatorio Balcani Caucaso Transeuropa.
ARTICLE 19 és una organització fundada el 1987 a Londres que pren el nom de l’article 19 de la Declaració dels Drets Humans. Treballa per defensar la llibertat d’expressió i la llibertat d’informació. S’organitza en 9 hubs regionals. Publica el Global Expression Report.
Free Press Unlimited és una organització que té la missió de garantir l’accés a informació fiable i independent i enfortir la llibertat de premsa a tot el món. Actua en més de 50 països d’arreu del món, treballant conjuntament amb socis locals.
Global Freedom Status és un mapa que no analitza directament la llibertat de premsa, però sí l’estat d’altres elements que hi tenen molt a veure: estat de la democràcia, drets polítics, drets civils i llibertat d’Internet. El manté l’organització Freedom House. Per cert, Freedom House va publicar al març l’informe Freedom in the World 2026: The growing shadow of autocracy, que comença amb una frase demolidora: «La llibertat global va disminuir per 20è any consecutiu el 2025».
Per acabar aquest apartat, esmentem Index on Censorship, una organització sense ànim de lucre que posa en marxa campanyes per defensar la llibertat d’expressió a tot el món. Publica treballs d’escriptors i artistes censurats, promou el debat i vigila les amenaces a la llibertat d’expressió.
A Catalunya els professionals dels mitjans compten amb una sèrie d’associacions, algunes de les quals llistem aquí:
Per últim, però no menys important, cal conèixer el Mapa de la censura, una iniciativa de l’Observatori crític dels mitjans Mèdia.cat que des de 2015 “recull fets o situacions que poden suposar un impediment o una amenaça per al dret a la informació i la llibertat d’expressió als Països Catalans”. El mateix Mèdia.cat publica, junt amb el Grup de Periodistes Ramon Barnils, l’Anuari Mèdia.cat amb reportatges de periodisme d’investigació sobre temes que han estat silenciats o passats per alt als mitjans convencionals.
No volem acabar sense parlar d’una iniciativa que no té a veure directament amb la premsa, però que volem que conegueu perquè sí que té a veure amb la llibertat d’informació… i amb les biblioteques. Concretament, amb les biblioteques dels Estats Units d’Amèrica.
Perquè un país on es viuen amb especial preocupació els atacs a la llibertat de premsa i la llibertat d’expressió en general són els Estats Units. Si en l’entrada de l’any passat dedicada a aquest Dia Mundial us parlàvem de l’associació de periodistes i ciutadans Press Freedom United, aquest any parlar-vos del Censorship Search Portal, de l’Office for Intellectual Freedom de l’ALA (American Library Association): una eina per localitzar intents de censura a llibres en biblioteques nord-americanes. Aquest recurs permet buscar títols i autors per saber si hi ha hagut iniciatives per censurar-los, ja sigui restringint-ne l’accés, ja sigui prohibint-los, eliminant-los del currículum escolar, etc. El Censorship Search Portal forma part del web Banned & Challenged Books.
